1. |
La sega
02:31
|
|||
|
El cel brilla resplendent, el cel caldeja.
Espigues d’or, som a la sega.
Cap de colla ja se’n ve, per la drecera;
com llampega, airós rumbeja!
Tot l’eixam de segadors
va al seu darrere,
barret ample, de gairell,
sarró a l’esquena.
Lligadores van seguint
i espigoleres, refilant
cançons alegres de la sega,
quina anyada, la d’enguany!
I tot cantant...
Dóna’m prompte el volantí, que és d’acer verge,
cada cop, la garba estesa.
El cistell porta amanit i la botella,
bon trago i bon bescuit fan bon feina,
Quan escoltis sonâ el corn,
parada en terra,
sota l’ombra dels noguers
a fer pa i beure...
Lligadores van seguint
i espigoleres, refilant
cançons alegres de la sega,
quina anyada, la d’enguany!
I tot cantant...
Anem prest, cap a la sega;
que el ros forment tot s’esclovella.
|
||||
2. |
El Rebombori del Pa
02:42
|
|||
|
Es conjurava a Barcelona una revolta popular,
Sota el crit de fer fora la fam
I és que el poble no perdona l’increment del preu del pa
Sota el crit de fer fora la fam
Milers de dones endegaren l’escamot,
calaren foc en el Pastim, entre d’altres avalots.
Contra el gremi de flequers, contra tota autoritat,
Esclataren als carrers de la ciutat.
U de març de 1789
Sota el crit de fer fora la fam
Josepa Vilaret ‘La Negreta’ digué prou
Sota el crit de fer fora la fam
L’endemà continuà l’aixecament,
hi afegiren més demandes, el motí anava creixent.
I la forta repressió vers el poble organitzat,
no apagà la flama de la dignitat.
Milers de dones endegaren l’escamot,
calaren foc en el Pastim, entre d’altres avalots.
Contra el gremi de flequers, contra tota autoritat,
Esclataren als carrers de la ciutat.
L’endemà continuà l’aixecament,
hi afegiren més demandes, el motí anava creixent.
I la forta repressió vers el poble organitzat,
no apagà la flama de la dignitat.
Deportaren cent persones, en condemnaren set a mort,
Els desordres no arribaren a bon port,
Sense ideari, ni líders, la revolta es dissipà,
Però la gesta, sens dubte, no fou en va
El Rebombori del Pa
|
||||
3. |
||||
|
Predestinat amb espontani impuls,
El sabater era com tothom,
I el seu districte fou Vilademuls,
Que hi fem alguna cosa al món?
Ungit pel vi i asserenat pel pa,
De mal gustar en la fronda nit
Bisbe del vent, un canyolí a la mà,
Dies i anys, enterbolit,
Dorm, sabater, sota l’ombra del xiprer,
Amb els mussols de ploma de vellut,
Dorm, sabater, pel teu poble ja has fet bé,
Una balada et faci de taüt,
Les veié passar de tots colors,
Feixuga vida on tot té un preu,
Mals auguris van de dos en dos,
Fins que la terra sigui lleu,
La carn és feble i l’esperit, vi roig,
Cruïlles que saben el seu bleix,
Qui més el lloa sol ésser ben boig,
Refer la vida sembla un feix,
Dorm, sabater, sota l’ombra del xiprer,
Amb els mussols de ploma de vellut,
Dorm, sabater, pel teu poble ja has fet bé,
Una balada et faci de taüt,
Compta molts dies pels camins dejú,
Pocs triats l’han sabut seguir
Tomba i bressol, Ordis és lloc segur,
La canya signa el seu destí,
S’ajup, submís, s’acotxa al jaç comú,
Endinsa la canya un pam al sòl,
I no s’adorm, el somni se l’endú,
La tramuntana fa un udol
|
||||
4. |
La revolta de Rabioses
03:15
|
|||
5. |
Carboner, bon carboner
04:28
|
|||
|
Sol daurant el llarg somni de l’aigua,
Alzinars gebrats a l’alba,
Camí ral que el pas del temps empaita,
de traginers, no en corren gaires,
Per Tots Sants, baixaven els cerdans,
Tords, pinsans, Rams amunt, Pasqües a casa,
Xaragalls, fangueig, plugim que amaina,
Llum clement que l’acompanya,
Aspre oreig i aglans que ja maduren,
Els mals, amb vi, tots tenen cura,
Carboner, bon carboner, què portes dins el sarró?
La suor d’onze dies de sitger,
Canta el xot, refila el rossinyol,
Predicadors del bosquerol,
Pas de lloses xerricades pel cric-croc,
I enfila al poble dels Centfocs,
Per Tots Sants, baixaven els cerdans,
Tords, pinsans, Rams amunt, Pasqües a casa,
Hi ha qui diu que no hi fan mal,
les teranyines al corral,
finestrals d’una vida que se’n va
|
||||
6. |
Goigs de Sant Martí
03:25
|
|||
|
Si aixequem bé la catifa, veurem que el futur es rifa
Si mirem sota el teulat, clavegueres de l’estat
No seria cosa estranya, cridar fort un puta Espanya
Dir ben alt i sense por: Déu vos guard, mori el Borbó,
Hi ha cel rogent, de pluja i vent,
És sabut: no anem sobrats de bona gent.
El pa mudat, i el vi usat,
Massa jutges mengen fetge d’un penjat,
Amb pa i vi es fa més curt el camí,
I a cada porc li arriba el seu Sant Martí
Si aixequem bé la catifa, veurem que el futur es rifa
Si mirem sota el teulat, clavegueres de l’estat
No seria cosa estranya, cridar fort un puta Espanya
Dir ben alt i sense por: Déu vos guard, mori el Borbó,
El vi fa sang i l’aigua, fang,
I, al feixisme, se’l combat o va avançant
Venim d’arreu, tothom dempeus,
Un sol poble fent sentir la seva veu,
Amb pa i vi es fa més curt el camí,
I a cada porc li arriba el seu Sant Martí
Si aixequem bé la catifa, veurem que el futur es rifa
Si mirem sota el teulat, clavegueres de l’estat
No seria cosa estranya, cridar fort un puta Espanya
Dir ben alt i sense por: Déu vos guard, mori el Borbó
|
||||
7. |
||||
|
Fruit de la misèria de les guerres dels Carlins,
Esclata el mite al Terraprim,
Corrien temps de desori, severa mendicitat,
La fil·loxera havia arribat,
Deia que els morts no parlen,
Tic-tac de bandoler,
Que assigna l’hora quan convé,
Rellotger d’ofici, de molt prestigi a l’Empordà,
Reconegut bon ciutadà,
Bandit per desfici, el més gran líder criminal,
Que no tingué mai cap rival,
Deia que els morts no parlen,
Tic-tac de bandoler,
Que assigna l’hora quan convé,
Sense miraments,
Facinerós temperament
Sang i robatoris a foc lent,
Informat per lloques que li’n cantaven els detalls,
Planificava com fer estralls,
Fent ús d’arma blanca, ni un sol escàndol sorollós,
Tant si n’era un o n’eren dos,
Deia que els morts no parlen,
Tic-tac de bandoler,
Que assigna l’hora quan convé,
Sense miraments,
Facinerós temperament
Sang i robatoris a foc lent,
Sense miraments,
I amb el mutisme de la gent
Sang i robatoris a foc lent,
Temps era temps
|
||||
8. |
Estel roig
04:19
|
|||
|
Gremis que trontollen pel capbaix,
Salaris que s’escolen, entrebancs per fer calaix,
Adveniment dubtós, de mal pair,
Llarg sender de bosc que desemboca a cal botxí,
Brunzina el vent, tot fent camí,
Ronda un torrent de primavera sense fi,
És el moment, som el llumí,
Que ha d’encendre el vell fortí
Parar un carro que trontolla al pedregar,
I ben corcat que deu ser ja,
De veres no s’amollen, brinden engrunes de pa.
Sinistres núvols enceguen l’esguard,
que tinguem sort, que ho paguin car,
Flamegin les fogueres, damunt càntics populars,
Brunzina el vent, tot fent camí,
Ronda un torrent de primavera sense fi,
És el moment, som el llumí,
Que ha d’encendre el vell fortí
Anirem lluny sense recança,
Lluitarem pels grans anhels,
I, rebels, cantarem a l’esperança,
Tot alçant els punys al cel,
I que planegi, ben roig, el nostre estel
Brunzina el vent, tot fent camí,
Ronda un torrent de primavera sense fi,
És el moment, som el llumí,
Que ha d’encendre el vell fortí
|
||||
9. |
Riu d'or
03:42
|
|||
|
Flueix el començ al vessant oest d’aquell massís,
Joia de viure, fa baixada,
Cinc afluents acull mentre va fent camí,
Llarga croada pel que encara ha de venir,
Drena torrents vora alzines, suros i pins,
Recull les aigües del Montnegre,
El seu descens frena a prop de Sant Sadurní,
Li toca el rebre a la sèquia del Molí,
I a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Res serà igual,
Clamats reforços de Fonteta i del Rissec,
A l’horitzó, a la llunyania,
Guaita amb esforços el que era el llac d’Ullastret,
Que s’estenia al poblat dels Indigets,
Molt més confús es congrega al Pla de Cunyà,
És ben sabut que el Ter ens roba,
Què se n’ha fet d’aquella mort al vell fangar?
On tot s’estova, a tocar dels arrossars,
I a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Res serà igual,
No s’és menys fort per no haver arribat mai al mar,
Basses d’en Coll, sempre atordides,
Un trist record per qui algun dia el permutà,
Llera cursiva amb la gola més enllà,
I a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Perquè a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Res serà igual
|
||||
10. |
Lo mariner de Sant Pau
03:41
|
|||
|
Mariner de la plana,
Tot en popa i bon vent,
Mal llamp de llevantada,
Li arravatà la seva gent,
I és que tota pujada acaba amb un descendiment,
Però, cinglera tallada, infortunis i mal temps,
Era una mar de tristesa,
Calamitós desconsol,
Maleí aquell maresme,
Calia fugir per passar el dol,
Es posà un rem a l’espatlla, únic fòtil que salvà,
Ni comiats, ni ploralles: llarg viatge molt llunyà,
Aigua dolça, terra endins,
Nit i dia oblidava confins
Cel obert, d’esquena al mar,
El mariner caminava recusant tot far,
Aiguamolls i jonqueres,
Vorejant un torrent,
Avançava, amb fal·lera,
A on ignoressin que era un rem,
I a Sant Pau de Segúries el prengueren per forner,
Allí guarí les penúries i hi envellí la mar de bé
|
||||
11. |
Isabel Cinc Hores
03:18
|
|||
|
No hi ha dones al món
com les de Llagostera,
que pels republicans
varen portar bandera
No hi ha dones al món
com la Isabel Cinc Hores,
que pels republicans
va caminar vuit hores
Oi-dà, oi-dà,
com la Isabel no n'hi ha
Oi-dà, oi-dà,
com la Isabel no n'hi ha
|
||||
Fetus Barcelona, Spain
Després de debutar amb "L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), el grup empordanès empren un nou assalt amb "Sota, cavall i rei" (2021) on aposten per accelerar i distorsionar el cançoner de l'últim joglar català, Jaume Arnella. Fetus son Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria) ... more
If you like Fetus, you may also like:
Shybaby kicks out the jams on “Is This Intimate,” a snarling rock record that takes no prisoners.
go to album
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
Spetters / RA!D
by Spetters & RA!D
A terrific split cassette from two promising young indie bands, this is one part melody, one part fury.
go to album
Bluesy protopunk in the great Detroit tradition by the city's own the Stools, with dashes of the Stooges, Negative Approach, and the Gories.
go to album
The latest from Woodstock quartet the Bobby Lees is grimy and passionate old school rock and roll with a streak of glammy theatrics.
go to album
Another record of solidly uplifting punk-pop from the New York DIY band.
go to album
Upchuck / In Your Mind
by Upchuck
Rip-roaring punk rock from Atlanta tackles racism and discrimination over blistering riffs.
go to album
