more from
Bankrobber

L'Epicentre del Fangar

by Fetus

/
  • Record/Vinyl + Digital Album

    Includes unlimited streaming of L'Epicentre del Fangar via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 1 day

      €15 EUR

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Includes unlimited streaming of L'Epicentre del Fangar via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 1 day

      €12 EUR

     

  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR

     

1.
Mal vist, et controlen Mal vist, diu que ho proves Mal vist, no et pots escapar Cap risc, si les toques Cap risc, ho provoques Cap risc, torna a començar Venim del fons, de més enllà, som clavegueres Revolució per emportar, som clavegueres Som l’epicentre del fangar, som clavegueres Propagandisme vilatà, som clavegueres Som claveguera que grinyola Un residu a la cassola Venim del fons, de més enllà, som clavegueres Revolució per emportar, som clavegueres Som l’epicentre del fangar, som clavegueres Propagandisme vilatà, som clavegueres
2.
Tancats a la cova, el rellotge aturat No venen de cap escola, són la fraternitat Si la rutina grinyola, el refugi és sagrat La veritat no els importa, és qüestió de ... Utopia estancada, reclusió de corral Diu que hi tens la mà trencada, però qui trenca fa mal Saps molt bé que si rius l’últim, és que l’altre ha marxat, La veritat no els importa, és qüestió de prioritats El futur no els importa, és qüestió de prioritats Submergits a la violència d’una vida virtual Convivint amb les cadències, l’escenari habitual Enregistren els fonemes de l’etern cul de sac La veritat no els importa, és qüestió de ... Realitat alternativa vers caiguda abismal Quan la consciència fluixeja, l’abstèmia no cal L’ anarquia és relativa quan estàs exiliat La veritat no els importa, és qüestió de prioritats El futur no els importa és qüestió de prioritats La veritat no els importa, és qüestió de prioritats I el present no els importa, és qüestió de prioritats
3.
Edulcorants 02:05
Diu que sovint jugava a fer de bruixa Tants encanteris cuits de mode vil Però passa el temps, aquell caliu afluixa Sempre fidel al seu propi estil Cinc cullerades de rancúnia amarga, Tossuderia i odi edulcorat Autoconsum vist amb metxa llarga Fins a comprendre que això s’ha acabat A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu Penja roba estesa mentre estem sopant A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu Cal que neixin flors de Bach a cada instant Indiferència ben fossilitzada Massa pilotes dins el seu balcó Mala energia, esperits i garses Cap logaritme dona la raó Quan l’existència no és com esperava El voluntari paga els plats trencats Quan els Romeus van baixant de l’estrada Es passa pàgina sense pietat A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu Penja roba estesa mentre estem sopant A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu Cal que neixin flors de Bach a cada instant
4.
Ja ha ressonat la vuitena campana Ella té els llençols enganxats Amb els cabells que li tapen la cara Un nou dia ha començat I quan et tinc al meu costat Brindo a la casualitat Si no sabem on som, Agafem-nos de la mà No sabem on anem, El camí ens hi portarà Perdo el senderi amb la seva mirada Embogeixo amb el seu cos Rebolquem-nos una altra vegada Ja hi tornem a ser pel tros I quan et tinc al meu costat Brindo a la casualitat Si no sabem on som, Agafem-nos de la mà No sabem on anem, El camí ens hi portarà
5.
En un suburbi, al sud de la localitat Apugen persiana pels clients assedegats Però que bonic que hauria estat Dins la taverna hi ha filòsofs i botxins El farmacèutic ven pollastres als veïns Però que bonic que hauria estat I que preciós que hauria estat Benvinguts això és la Pau Escolti, miri, digui, hola, què tal? Benvinguts això és el Bar la Pau Ningú va dir que això us faria esclau De l’extraradi arriben tots els pelegrins Amb teories per poder canviar els destins Però que bonic que hauria estat I que preciós que hauria estat Benvinguts això és la Pau Escolti, miri, digui, hola, què tal? Benvinguts això és el Bar la Pau Ningú va dir que això ens faria esclau
6.
Llibertat per mirar a un altre costat Quan la realitat té regust esbiaixat Covardia sense complicitat I em pregunto, què ha passat? Si la jugada és bruta esquiva amb facilitat Laberints confusos, vagues prioritats Influències dòcils, alta passivitat I em pregunto, què ha passat? Ministeri d’inactivitat Vista grossa i mots encreuats El sol escalfa, ja es pot pujar al terrat Crítiques fonamentades al safareig privilegiat Veritats passatgeres amb versatilitat I em pregunto, què ha passat? Que diguin el que vulguin: plou sobre mullat Ideologia adulterada per algun tòtem sagrat Que la bola exploti amb amabilitat I em pregunto, què ha passat? Ministeri d’inactivitat Vista grossa i mots encreuats
7.
El naixement 03:14
Quan l’estiu acaba tot es fa feixuc I el que més et cansa ara és el contingut Qui no arrisca no pisca, saps bé que tens un tresor Hem fet masses giragonses però ens hem de mantenir forts Destensar la corda no vol dir temptar la sort Diguin el que diguin, no estàs mort Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor I és que diguin el que diguin, no estàs mort Un bucle embrionari és un camí difunt Fas un pas reaccionari per anar més lluny Pensen que nosaltres sempre estem gairebé a punt I ara et fixes en els altres perquè ens veuen massa junts Destensar la corda no vol dir temptar la sort Diguin el que diguin, no estàs mort Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor I és que diguin el que diguin, no estàs mort
8.
La primera vegada Capità del vaixell Amb la brisa que t’acompanyava No calia ser un gat vell Cap a dins, fa baixada, sí Una gran novetat El somriure es desencaixava Adormit i mastegat Víctimes del temps Tendres i violents Víctimes del temps Ni bons, ni dolents Dominat pels auguris Desbordat d’esperit Això ja no hi ha qui ho aturi Al Raval, qualsevol nit Un ancià que s’apropa Un pergamí cargolat L’aspiració que allunya la derrota Que tremoli la ciutat! Víctimes del temps Tendres i violents Víctimes del temps Ni bons, ni dolents
9.
Quan les toxines encallen vides Però com que te l’estimes, li dius mentides I ara, quan la perds, no te n’oblides I quedes immers en la partida I diu que tothom en parla Quan te n’adones i mous la fitxa Veus que el temps no perdona i tot t’esquitxa Mires al teu voltant i el món trontolla Però ella mentrestant, cuina carn d’olla I diu que tothom en parla I que tothom ho diu Es veu que la gent se’n cansa Fa temps que insistiu Potser junts però separats Quan t’imagines a la deriva És quan carregues les piles, canvi de vida I ara, quan se’n va, la persegueixes Torna-ho a intentar amb les mateixes I diu que tothom en parla
10.
Oda cerebral 02:39
Encallat en remuntar, commoció cerebral Al bell mig de l’oceà, un refugi terminal Obviant tota l’obvietat, commoció cerebral No hi ha crèdit, ni mercat, un refugi terminal Ara és quan començo a despertar Del coma profund i nuclear Ja fa massa mesos de l’ocàs Dins un laberint i amb antifaç Com un dia sense pa, commoció cerebral Sense alè per escalar, un refugi terminal Defugint la voluntat, commoció cerebral Un calendari avinagrat, un refugi terminal Ara és quan començo a despertar Del coma profund i nuclear Ja fa massa mesos de l’ocàs Dins un laberint i amb antifaç
11.
La corrent del riu et porta i tu vas fent el mort, Però quan el camí s’esborra ja has perdut el nord Res és blanc ni res és negre, l’horitzó es veu gris I supliques un incís S’ha acabat el vell aval Qui sap si això és el final? Saltes des del tren en marxa, dubtes del destí Ofuscat, res es descarta, és difícil de pair Caminar a sol i serena per aquest paratge estrany I tal dia farà un any S’ha acabat el vell aval Qui sap si això és el final? La fred aixeca les pedres, el llit es fa més gran Ara és quan les nits amargues pesen a l’instant Vas passant els dies intentant trencar l’envà Per poder tornar a arrencar S’ha acabat el vell aval Qui sap si això és el final?

about

Fetus, la nova banda capitanejada per Adrià Cortadellas (Sanjays), desembarca amb força a l'escena garatgera catalana. La producció de Joan Colomo o la col·laboració de Guille Caballero (els Surfing Sirles) apunten alguns lligams ancestrals amb sospitosos habituals del gènere. Les lletres descarades abracen la ironia i el sarcasme per narrar la quotidianitat amb frescura i immediatesa, o explorar conceptes des d'una certa abstracció, reservant sempre algunes pistes perquè l'oient acabi de completar la línia de punts. I embolcallant-ho tot, un cuirassat rítmic trepidant de riffs de guitarra, jocs de veus i teclats, amb la mirada posada en les melodies i en la ferma determinació de regirar cossos i ànimes.

FETUS: LA GESTACIÓ

L’Adrià Cortadellas (veu i guitarra) estava embarassat i volia ser pare, però no podia educar un fill tot sol: necessitava un parell de progenitors més i va formar una família amb en Lluís Català (bateria) i en Jordi Anticó (guitarra). Fetus va passar a ser una família baixempordanesa amb tres tutors legals que ja tenien experiència en el món de la paternitat, amb projectes com Sanjays, 13th Magic Skull o Educators.

Vet aquí que l’Adrià, el pare biològic, tenia un grapat de cançons de punk rock de garatge escrites en català, i van decidir portar-les al món, educar-les i enregistrar-les al Teatre de Bescanó, amb en Joan Colomo fent de llevadora (producció i mescla), amb en Lluís Ferrer fent d’infermer (gravació) i en Víctor García fent la revisió postpart (masterització) a Ultramarinos Costa Brava.

A dins la placenta també hi han passat en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo. Des del març del 2017, el Fetus ja fa gemecs en públic i en directe. Pel 24 de novembre han programat el part del seu primer disc: L’Epicentre del Fangar. Canapost-Punk i bon gèneru.

credits

released November 24, 2017

L’epicentre del fangar ha estat enregistrat entre el Teatre de Bescanó i el pis d’en Joan Colomo, entre desembre de 2016 i febrer de 2017. El disc ha estat produït i mesclat per en Joan Colomo (la llevadora), enregistrat per en Lluís Ferrer i en Joan Colomo i masteritztat per en Víctor García a Ultramarinos Costa Brava.

Fetus són l’Adrià Cortadellas (patró biològic) i en Lluís Català i en Jordi Anticó (tutors legals). A l’àlbum fetal també hi col·laboren en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, en Joan Colomo i la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo.

Gràcies a Joan Colomo, Alícia Rodríguez, Adrià Vergés, Natán Arbó, Lluís Ferrer, Guille Caballero, Genís Bou, Martina Borrut, Oscar Martorell, Inés Martínez, Alma Colomo, Alba Badell, Paqui Gómez, Àlex Boix, Helena Delgado, Cristian GQ, Miquel Matas, Christian Esteve, Isabel Andreu, Marta Andreu, Badreix Tarragó, Àvia Neus i la família Cortadellas. A la Fonda Pilar, al Bar la Paz, al Teatre de Bescanó, a la Granja d’Ermedàs, a Bankrobber i a Canapost (punk). Sense gelatina no hi ha revolució.

license

all rights reserved

tags

about

Fetus Barcelona, Spain

Després de debutar amb "L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), el grup empordanès empren un nou assalt amb "Sota, cavall i rei" (2021) on aposten per accelerar i distorsionar el cançoner de l'últim joglar català, Jaume Arnella. Fetus son Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria) ... more

contact / help

Contact Fetus

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Fetus, you may also like: