1. |
És ara, amics, és ara
03:00
|
|||
|
Quan per mi sigui la terra
i jo sigui per tothom
i ens anomenem "nosaltres"
i no ens quadri cap més nom:
Jo cantaré cançons per tot arreu.
Jo cantaré cançons pel meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.
Com més endavant camines
més s'eixampla l'horitzó,
quan entre els homes no hi hagi
cap esclau ni cap senyor:
Jo cantaré cançons de llibertat,
jo cantaré cançons pel meu poble
i jo us diré: És ara, amics, és ara.
Quan fusells siguin arades,
no se sembrarà la mort,
quan la sang no pagui enveges
i el poder no el doni l'or:
Jo cantaré cançons, cançons de pau,
jo cantaré cançons pel meu poble
i jo diré: És ara, amics, és ara.
Si les veles són plegades
la nau no solca la mar,
si tenim les mans creuades
el bon temps mai no vindrà.
Per 'xò jo vull cantar, jo vull cridar,
jo vull cantar esperança pel meu poble
i jo us vull dir: És ara, amics, és ara.
|
||||
2. |
Sé que venen pels camins
02:51
|
|||
|
Sé que venen pels camins
i que canten primavera.
Són els homes d'un país
i és el vent de les carenes.
Mira si n'alcen de pols,
deixen enrere les penes.
Sé que venen pels camins
i que canten primavera.
Venen d'una mar de plors,
dels bardissars de la guerra,
de l'arena de la fam,
de la grisor de la cendra.
Sé que venen pels camins
i que canten primavera.
No són raïm de vi dolç,
no són gra d'espiga tendra,
han madurat al celler
i a la tina de les penes.
Sé que venen pels camins
i que canten primavera.
Porten flor d'ametller als ulls
i a les mans roses vermelles,
ells vivien espremuts
i ells són ara els qui veremen.
|
||||
3. |
Les rondes de vi
02:35
|
|||
|
No vagis a la mar
a encomanar les penes,
no vagis a la mar
les aigües en van plenes.
Vora, vora del port
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port
un bar de mala mort.
Una bota de rom
i una altra d'aiguardent,
una bota de rom
i molta olor de gent.
No siguis sol a beure
ni sol a rumiar,
no siguis sol a beure
que el vi et condemnarà.
El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut banyes.
I el got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat,
un rèquiem pels difunts.
|
||||
4. |
||||
|
És la història d'un viatge,
el seu viatge darrer,
el d'un maqui llegendari:
el d'en Quico Sabaté.
Darrers dies de desembre,
mil nou-cents cinquanta nou,
travessaven la frontera
eren cinc homes i prou.
Si en venien de Costoja
van passat pel lloc normal,
la taverna de la Muga
que és un bon pas natural.
I Sant Julià de Ribelles
i després Sant Bernabeu,
vorejant el Bassegoda,
Lliurona i coll de la Creu.
La baga del Ginebret
i Mare de Déu del Mont;
la neu que dalt hi havia,
quan són a Falgars ja es fon.
A Falgars parada i fonda,
no s'ho poden pas negar,
que, si de nits es camina,
de dia cal reposar.
No tot són flors i violes,
que comença l'embolic:
van encendre una foguera
i això fou un greu oblic.
Un carter rural passava,
cuit a l'ombra i força hostil,
mig fent l'orni corre al poble
i avisa els guàrdies civils.
Quan arriba la parella
ve la sorpresa i l'enuig,
quan parlen les escopetes,
un cau ferit i l'altre fuig.
Però els maquis també han rebut,
perquè en Quico Sabaté
té una ferida a la cama,
més dolenta no pot ser.
I marxant a corre-cuita
van de dret a Esponellà
on, burlant la vigilància,
ja travessen el Fluvià.
I després deixen Banyoles
i Palol de Revardit,
fins que arriben a la Mota
emparant-se en la nit.
Van de dret al mas Clarà,
conegut anteriorment;
tot i que ara hi viu gent nova,
també els don acolliment.
Quan els vells de la masia
a l'hostal van 'nar a comprar
més menjar del que solien,
amb això es van delatar.
Els civils volten la casa,
i dos assalts en varen fer,
morint tota la quadrilla
menys en Quico Sabaté.
Que s'escapa arrossegant-se
just en el darrer moment,
tot dient-los en veu baixa:
"No tireu; sóc el tinent".
Passa el Ter, passa Girona;
com va fer-ho? no s'entén;
amb la cama mal ferida,
però a Fornells assalta un tren.
Obligant-lo, a punta d'arma,
a no aturar-se, sempre avall;
si al Montseny pot acostar-se
serà un bon amagatall.
A l'entrar de Sant Celoni
salta en marxa i deixa el tren;
l'esperen les escopetes
dels civils i els sometent.
Cinc de gener del seixanta,
al matí a dos quarts de nou,
entre trets i corredisses
cau en terra i ja no es mou.
Carrer Major i Santa Tecla,
cruïlla del guerriller,
a la mà la metralleta,
jeu, mort, Quico Sabaté.
|
||||
5. |
Lo comte Arnau
02:36
|
|||
|
Lu comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
l'un era blanc com la gebre,
l'altre fosc com lo pecat.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar;
la comtessa ja li'n deia:
-Per què no enselles lo blanc?
-Perquè fuig dels camins aspres
i a mi em plauen més que els plans.-
La comtessa ja hi tornava:
-Mon marit, no ho fesses
pas;
L'Àngel prou lo guiaria,
més ell no es deixa guiar,
lo guiaria a l'església
i ell a la vila fa cap,
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Quan sortia de la vila
semblava un esperitat:
corria lo cavall negre,
corria com si volàs,
tantost per les altes cimes
com pel fons del xaragall.
Los gombernesos se senyen
quan lo veuen desbocat.
d'un llampec entre les ales
s'ubira lo comte Arnau,
d'on surt entre rius de flames
lo renill del seu cavall.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
|
||||
6. |
La timba de les cartes
04:10
|
|||
|
Sota, cavall i rei,
el dimoni juga a cartes.
Sota, cavall i rei,
si vas sol et fa la llei
La bescambrilla és un joc astut,
si no vigiles ja t'han fotut,
abans cal veure trumfos què són:
cada partida canvia el món.
Si mana espases o bé garrots,
són forces viues, vés-hi si pots.
Si va de copes, els vins millors,
malfarts que manen i vividors.
Si toca els oros no hi prenguis mal
que ara té els trumfos el capital.
As, tres, figures: rei i cavall
i de la sota no et fiïs mai.
Timba parada ens toca jugar:
t'han dat tres cartes, les tens en mà.
Va, llença'n una, prova la sort,
si te'n refies ja et donc per mort.
Au, roba i tira, enreda algú,
fent perdre els altres, guanyaràs tu.
Cavall fot sota, rei fot cavall,
el tres els guanya, l'as no perd mai.
Més avall trobes els sense sou,
les que no lliguen: el vuit i el nou.
Així és la vida, però a mi no em fots,
o estripem cartes o guanyem tots.
|
||||
7. |
Fèlix i les meravelles
02:33
|
|||
|
Enaixí comença el llibre
de Fèlix anant pel món,
amb el farcell a l'esquena
i l'anhel qui sap a on.
Fèlix es lleva a trenc d'alba
quan l'estel del dia es fon
i comença el romiatge
de llegir el llibre del món.
Camina i caminaria,
camina i caminarà,
cap allà on el sol hi va
tot el bé del món hi ha.
Creua rius i torrenteres,
va per pobles i ciutats
i pertot les meravelles
copsa amb ulls meravellats.
–Ço que no comprenc demano
reconto tot el que sé
perquè tanta gent com trobi
se'n meravelli també.
Camino i caminaria,
camino i caminaré,
que d'allà d'on el sol en ve
tot el bé del món hi é.
Fèlix camina i camina
fins als més llunyans confins
i arriba a una verda prada
d'amaril·lis i jacints
regada amb corriols d'aigua,
orejada per set vents:
i en assemblea les bèsties,
que volen elegir rei.
M'aturo i m'aturaria,
m'aturo i m'aturaré,
per aprendre de les bèsties
el que els homes solen fer.
|
||||
8. |
El dissabte a la nit
01:44
|
|||
|
La lluna m'indicava
el dissabte a la nit,
que hi ha carrers molt foscos
al barri allà on jo visc.
Amors de tàpies baixes,
de llavis molt humits,
sou tou coixí pels pobres
el dissabte a la nit.
Ella sap colgar penes,
sap acceptar neguits,
sap ser una mar oberta,
sap fer oblidar destins.
La lluna m'indicava
que al barri allà on jo visc,
a més dolors callades
més número de fills.
|
||||
9. |
Potser ja és ara l'hora
02:45
|
|||
|
Potser quan sigui l'hora
no ens podrem moure
perquè no haurem encara
acabat de pagar el pis.
Potser quan sigui l'hora
haurem de dir que no
perquè tindrem molts nens
en edat d'anar a l'escola.
Qui sap si quan sentim el crit
haurem just acabat de comprar
un cotxe nou i lluent
i no voldrem deixar-lo.
Potser quan sigui l'hora
serà el moment que planejàvem
un negoci interessant
que no voldrem pas perdre.
Potser quan sigui l'hora
estarem enlluernats per un amor
un amor dels que no deixen
dels que no deixen marxar.
Qui sap si quan sentim el crit
ens haurem acostumat a viure sols
i no voldrem recordar
que som molts que som tants.
Potser ja és ara l'hora
i estem plens de cadenes
que ens hem anat teixint
poc a poc però ara ens lliguen.
Potser el crit ja es pot sentir
potser ja el senten els qui escolten
Però nosaltres ens hem anat tornant
sords poc a poc.
|
||||
10. |
||||
|
Cavallers de taula rodona,
tastarem si aquest vi és bo.
Tastarem, sí, sí, sí!
Tastarem, no, no, no!
tastarem si aquest vi és bo!
Si és bo, si és agradable,
jo en beuré fins a rebentar.
Jo en beuré sí, sí, sí!
Jo en beuré no, no, no!
jo en beuré fins a rebentar!
Quan jo mori vull que m'enterrin
al celler on hi ha el bon vi.
Al celler, sí, sí, sí!
Al celler, no, no, no!
al celler on hi ha el bon vi!
I amb els peus darrera la porta
i amb el cap sota el rajolí…
I amb el cap, sí, sí, sí!
I amb el cap, no, no, no!
i amb el cap sota el rajolí!
I amb un cartell escrit que hi digui:
"Aquí jau el rei dels torrats".
Aquí jau, sí, sí, sí!
Aquí jau, no, no, no!
"Aquí jau el rei dels torrats"!
|
||||
Fetus Barcelona, Spain
Després de debutar amb "L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), el grup empordanès empren un nou assalt amb "Sota, cavall i rei" (2021) on aposten per accelerar i distorsionar el cançoner de l'últim joglar català, Jaume Arnella. Fetus son Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria) ... more
If you like Fetus, you may also like:
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
Another record of solidly uplifting punk-pop from the New York DIY band.
go to album
R.M.F.C., the brainchild of 18-year-old musician Buz Clatworthy, lands a punk-rock one-two punch.
go to album
High energy but never frazzled, Thick make back-to-basics pop-punk with shouty vocals and catchy changes.
go to album
DE #110 BLACK AUBERGINE demo CASSETTE
by Discos Enfermos
Heady hardcore punk from Black Aubergine has groove, heft, and an experimental edge percolating behind the blown-out surface.
go to album
Sistema Total De Liberación MLP
by Anarquía Vertical
The great La Vida Es Mus label delivers another batch of maniacal hardcore, with knotty time signatures and angrily barked vocals.
go to album
Shybaby kicks out the jams on “Is This Intimate,” a snarling rock record that takes no prisoners.
go to album
